 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
EL MUNICIPI DE CASTELL-PLATJA D'ARO
Castell d'Aro, és l'antepenúltim municipi per la part sud de l'Empordà, dividit administrativament amb l'Alt i el Baix Empordà; després de passar Sant Feliu de Guíxols, s'arriba a la petita franja litoral de Santa Cristina d'Aro, on acaba l'Empordà, havent començat al litoral nord en el municipi de Portbou. Per molts, l'Empordà comença a Portbou, però hauria de finalitzar a Tossa de Mar, que és on acaba i és present l'últim buf de la Tramuntana. Castell d'Aro fou capital i el nucli més important de la Vall d'Aro fins l'any 1858 que és quan es segrega el que avui coneixem com Santa Cristina d'Aro. Anys després, a partir dels anys 60 quan el petit nucli pescador de Platja d'Aro comença a esdevenir un important nucli urbà, farà que Castell d'Aro perdi la capitalitat a favor d'aquest. Un altre petit nucli de pescadors, agafarà força de la mà de la família Ensesa de Girona, quan fixarà la seva residència a la platja de Sant Pol, esdevindrà amb els anys la població de S'Agaró, a partir de quatre punts neuràlgics: els banys de Sant Pol, la urbanització de S'Agaró, l'església de la Mare de Déu de l'Esperança i l'hotel La Gavina. El municipi de Castell-Platja d'Aro està delimitat de nord, oest i sud pels municipis de Calonge, Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. Per la part est, el seu límit està integrament delimitat pel mar. Les comunicacions per carretera tant de Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró són excel·lents, ja que estan comunicats els nuclis per varies carreteres. Entre d'altres hi ha la GI-662 que comunica Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro i Platja d'Aro, la GIV-6621 entre Castell d'Aro i S'Agaró o la C-253 que enllaça Sant Feliu de Guíxols, S'Agaró i Platja d'Aro, per a continuar cap a Sant Antoni de Calonge i Palamós. La via més important, és l'autovia C-31 que en el seu tram enllaça o millor dit, hauria d'enllaçar Santa Cristina d'Aro amb Figueres, però de moment arriba fins a Palafrugell i per tant, passa per Castell i Platja d'Aro.
El municipi no disposa de tren, tot i que antigament sí que havia estat en la línia de via estreta popularment coneguda com carrilet i que comunicava Girona amb Sant Feliu de Guíxols. Castell d'Aro disposava d'estació, mentre que a S'Agaró hi havia el baixador de Sant Pol. La línia fou clausurada el 10 d'abril de 1969, per la seva falta de rendibilitat. El transport públic i privat per carretera, la millora de les vies de comunicació, la davallada de la indústria del suro i la pràcticament nul·la innovació i millora de la línia, forçà la seva desaparició. Avui, la pràctica totalitat del recorregut que havia estat la línia de via estreta des de Girona fins arribar al "tinglado" en el port de Sant Feliu de Guíxols, que era el lloc d'arribada de mercaderies de procedència marítima i la càrrega de suro principalment cap els vaixells, està ocupada per la "Via verda - Carrilet II. Un extraordinari trajecte de 40 km. amb un desnivells del 0,5% entre Girona i Sant Feliu de Guíxols. Un trajecte pels que vulguin gaudir del paisatge i de la pràctica de l'esport, ja sigui bicicleta, córrer o caminades, com a prioritat d'ús. Pel que fa a la comunicació marítima, Castell-Platja d'Aro està entre dos port d'importància comercial i vaixells de gran calat, que són els ports de Sant Feliu de Guíxols i el de Palamós. Castell-Platja d'Aro, disposa d'un port nàutic esportiu i de lleure amb 829 amarradors d'entre 6 a 25 metres d'eslora; està molt ben situat i comunicat a prop de Platja d'Aro i S'Agaró.
S'AGARÓ, L’ELIT DE LA COSTA BRAVAAnys abans del boom turístic havia estat un lloc poc freqüentat i tranquil. En la seva petita badia coneguda com a platja de Sant Pol, hi havia hagut un baixador del tren de Sant Feliu de Guíxols "El Carrilet" que permetia a molt gent que no disposava en aquell temps de cotxe, poder passar un dia a la platja agafant com a medi de transport el carrilet, avui desaparegut, i que es trobava només a uns 200 metres de la platja. El tren que feia el trajecte Girona - Sant Feliu de Guíxols, quan arribava al baixador de Sant Pol de S'Agaró, podia venia de Sant Feliu de Guíxols o de Castell d'Aro, on hi havia l'estació pròpiament dita del municipi. Com s'esmenta en l'apartat anterior el tren va deixar d'operar a partir del 10 d'abril de 1969, ja que s'havia convertit en un medi de transport lent i feixuc en front a l'evolució de l'automòbil particular, del transport públic amb autobusos que cobria la companyia palafrugellenca SARFA i la millora de les carreteres.
De fet el tren poc havia servit per el flamant creixement de la urbanització de S'Agaró impulsada per la família Ensesa, ja que els seus habitants empraven principalment d'automòbil privat o en tot cas, el transport públic com el taxi en el cas d'arribada a l'hotel La Gavina. El nom de S’Agaró és possiblement una mala interpretació o una adaptació com es vulgui dir, de “Segueró” que era el nom de la riera que avui és coneix com Riera de Sant Pol i que vessa les aigües a la Cala de Sant Pol. Segons el historiador Manuel Bofarull, apunta la possibilitat de que el nom derivés del basc "sagar" que significa buc, rusc o forat de parer, de roca o d'arbre on hi niden les abelles per fer-hi la mel. Certament hi ha varies poblacions amb nom d'origen basc, però solen està situades més per la part de Cerdanya i el Ripollès, tot i que el cognom "Seguer" o "Saguer", és la procedència basca. En l’origen de la formació de S’Agaró està el fet del creixent interès per part de la burgesia catalana per l’entorn i situació de la Costa Brava a partir dels anys vint. Els dos nom que han quedat vinculat a S’Agaró són sens dubte, l’industrial Josep Ensesa Pujadas (Sarrià de Ter, 1865 - Girona, 1940), el seu fill Josep Ensesa i Gubert (Sarrià de Ter, 1802 – S’Agaró, 1981) i l’arquitecte Rafael Masó i Valentí (Girona, 1880 – 1935). Josep Ensesa i Pujadas fou l'iniciador de l’obra i Rafael Maso l’executor que va saber impregnar amb el seu estil modernista les obres que s’anaven aixecant, la primera de les qual iniciada a l’any 1923, va ésser pel Sr. Ensesa, que li van posar el nom de “Senya Blanca”.
Durant el període de la dictadura de Primo de Rivera (13 setembre 1923 -28 gener 1930) es va ralentitzar l’obra en general, però a partir de la finalització de la dictadura, les obres van continuar a bon ritme. El caràcter que el genial arquitecte Rafael Masó va donar a la urbanització responia clarament als seus postulats i principis del disseny modernista. A la mort de Rafael Masó, va continuar l’obra amb estil i fidelitat al seu creador, l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 – 1960). De l’arquitecte Folguera destaca la construcció de l’església de la Mare de Déu de l’Esperança i del camí de ronda que va des de S’Agaró fins a la cala de La Conca. Posteriorment, les reformes i ampliacions van queda en mans de l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (Barcelona, 1889 – 1968). + Informació:
S'AGARÓ I LA FAMILIA ENSESANo és possible parlar de S'Agaró i no fer esment a la petjada de família Ensesa, pel que fa a Josep Ensesa Pujadas (1865 – 1940) i principalment, Josep Ensesa Gubert (1892 – 1981). La història arrancar quan Josep Ensesa Pujadas a l’any 1916 compra una parcel·la àrida i rocosa d’unes dues vessanes i mitja, entre la platja de Sant Pol i la cala Sa Conca, per 11.700 Pessetes (el que avui serien 70 €), amb la finalitat de construir-hi una casa de vacances. Aquesta casa de vacances va veure la llum el dia de Sant Jaume, 25 de juliol de 1924 i va ésser batejada com a “Senya Blanca”. Va ésser la primera obra acabada de la futura urbanització de la mà de l’arquitecte gironí Rafael Valentí i Masó (Girona, 1880 – 1935). A partir d’aquí es va anar perfilant-se la creació d’una urbanització d’elit, d’una zona residencial en un ambient plenament mediterrani, on un dels prolegòmens del caràcter senyorial i tranquil de la zona va venir al fundar-se els Banys de Sant Pol i que el seguiria el restaurant nomenat Taberna del Mar.
A l’any 1927 s’anava treballant en la urbanització tot i la certa lentitud degut al període polític de la dictadura de Primo de Rivera. (1923 – 1930). El 2 de gener de 1932 va ésser inaugurat l’Hostal de la Gavina, i al llarg dels anys –excepte en el període de la Guerra Civil que va servir d’hospital- ha anat desenvolupant una ascendent carrera de qualitat i serveis distingit en el camp de la restauració i l’hostaleria, passant-hi distingides personalitats de tots els àmbits tals com: Ava Gardner, Sean Connery, Elisabeth Taylor, Orson Welles, John Wayne, Robert de Niro, Mike Oldfield, Sammy Davis Jr. Albano i Romina Power o Mel Brooks. Entre els més proper, El rei Joan Carles I, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, Camilo José Cela, Severo Ochoa, Julio Iglesias, Josep Carreras, Barons de Thyssen o Terenci Moix entre d’altres. Quan es va inaugurar només disposava d’11 habitacions, actualment disposa de 57 habitacions, 16 suites i una suite reial. També desenvolupa altres activitats al marge del bar, restauració i el mateix hostatge, tals com espais com “Spa & Kanebo Beauty Club” dedicats al relaxació i el benestar o altres activitats en el mateix hostal o a l’entorn proper. L’Hostal de la Gavina que avui és un establiment hoteler de primer nivell de *****, és el de més prestigi de la Costa Brava. Qui hagués dit que aquells 70€ d’avui, que va costar el primer espai de terra a l’any 1916 hauria d’esdevenir un espai d’idil·li banyat pel colors de la mediterrània i les formes d’una costa batejada com Brava per Ferran Agulló. + Informació:
ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA L'església de la Mare de Déu de l’Esperança és l’edifici religiós que es troba a dintre de la urbanització de S’Agaró. Va ésser una obra de l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 – 1960), i que fou el mateix que va continuar com arquitecte en cap de la construcció de la urbanització de S’Agaró impulsada pel Sr. Ensesa, on hi destaquen indrets com el camí de ronda que porta el nom de Josep Ensesa i que va des de S'Agaró fins a la cala de la Conca. Una altra obra significativa va ésser la loggia de Senya Blanca, els jardins de la finca de la família Ensesa. L’església dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança, repleta de detall arquitectònics i de grans dimensions, es va començar a construir a l’any 1941 dos anys després d’acabada la Guerra Civil (1936-1939) i va ésser consagrada el dia 16 de juliol de 1942.
La inspiració de l’església fou clarament barroca, però que un cop acabada es pot definir dintre l’estil neobarroc de mitjans del segle XIX, però amb una clara voluntat pel seu color i símbols, de convertir-la en una església marinera i adient al lloc de seu emplaçament marítim. La seva harmonia neobarroca no és total, donat que té diferents elements com els arcs gòtics del claustre exterior o sepulcres, també situat a la façana exterior. Les pintures murals que hi ha a l’interior són del pintor paisatgista Joan Colom i Agustí (Arenys de Mar, 1879 – 1964).
ELS RECORREGUTS LITORALS O CAMINS DE RONDA: S'AGARÓEn tot el litoral gironí hi ha gran nombre de camins de ronda, que són vies la gran majoria de curt i fàcil recorregut que en molts casos es converteix en passeigs o vies per a caminades al costat de mar i properes a les poblacions. La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat ha desenvolupat un rigorós estudi que ha permès inventariar i descriure els recorreguts o camins de ronda de tot el litoral català, fent-hi una descripció i característiques tècniques, com també fer-los servir de base per a la seva conservació i preservació del medi natural en que transcorrent. La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge té, entre les seves finalitats, l’ordenació del litoral en matèria de paisatge, en concret, la restauració i nova implantació de camins de ronda. Aquests camins són itineraris que afavoreixen que la costa catalana sigui més accessible a la població, preservant els seus valors naturals, culturals i paisatgístics. El litoral del municipi Castell-Platja d'Aro, no és diferent de la majoria de municipis del litoral gironí, i compta amb un total de quatre recorreguts litorals o camins de ronda, que són: G-54 de Torre Valentina (Calonge) a Platja d'Aro, el G-55 de Platja d'Aro a la Cala Sa Conca, el G-56 de la Cala Sa Conca a la Platja de Sant Pol de S'Agaró i finalment, el G-57 de la Platja de Sant Pol a la Cala Jonca (Sant Feliu de Guíxols). Cal esmentar que de fet, el G-57 forma part integrament del municipi guixolenc. El recorregut total dels camins de ronda existents en les comarques gironines que s'inicien a Portbou i acaben a Blanes, o viceversa segons el cas, és de 31 quilòmetres, la majoria dels quals estan situats ben bé en la mateixa línia litoral al costat del mar i, en alguns, una part del seu recorregut passa lleugerament interior, però poc allunyat de la vora marina. La seva explicació rau que hi ha trams molt escarpats propis de la morfologia i orografia de la Costa Brava. Els dos recorreguts que afecten al tram de S'Agaró són, el G-56 que va de la Cala Sa Conca fins a la Platja de Sant Pol, amb un recorregut íntegre pel municipi de Castell-Platja d'Aro. L'altre és el G-57 que va, a partir de la part sud de la Platja de Sant Pol fins la Cala Jonca. Aquest camí integrament pertany al municipi de Sant Feliu de Guíxols i està situat en aquest apartat pel fet característic administratiu que la Platja de Sant Pol està partida per dues administracions municipals.
• De la Cala Sa Conca fins la Platja de Sant Pol (Itinerari G-56)
Aquest recorregut té una longitud de 1,9 Km, amb un traçat planer, amb una dificultat baixa i que pràcticament es pot fer en una mitja hora. S'inicia a la cala de Sa Conca o viceversa i, arriba a la part nord de la platja de Sant Pol, sota l'Hostal de la Gavina, i per tant, tot el seu recorregut està dins el municipi de Castell-Platja d'Aro. Es un recorregut que en la seva totalitat passa al costat del mar, essent un trajecte d'un gran encant donat que disposa de diferents indrets amb elements arquitectònics com pot ésser la lògia dels jardins de la finca Senya Blanca o el templet que hi ha en la plaça del mirador. Al llarg del recorregut, moltes de les finques privades pertanyents a la urbanització de S'Agaró mostren uns parterres i conjunts florístics de gran bellesa, sobre tot si s'hi passa en època primaveral. Un indret magnífic és la Plaça del Mirador, on hi ha un templet que realça tot el conjunt, obra de l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 – 1960).
Durant el recorregut a partir de la platgeta des del Racó de S'Agaró cap a la cala de Sa Conca, es troben diferents indrets tals com: La Punta d'en Pau, la Punta de Cala Pedrosa, la mateixa Cala Pedrosa, la Cala de Vaques i finalment l'Esquerda dels Llobarros, abans de baixar ja cap a l'extraordinària cala Sa Conca. Molts dels trajectes que hi ha a la costa, porten algun nom d'algun personatge ja sigui vinculat al mateix itinerari o que l'ajuntament l'hagi nominat en honor a alguna persona vinculada al municipi, com pot ésser el cas del camí de ronda entre Llafranc i Calella de Palafrugell que porta el nom del fotògraf Xavier Miserachs i Ribalta (Barcelona,1937 - Badalona, 1998) o aquest mateix de S'Agaró, batejat en record del que va promoure la seva construcció, l'industrial gironí Josep Ensesa i Gubert (Sarrià de Ter, 1892 - S'Agaró, 1981).
• De la Platja de Sant Pol a la Cala Jonca (Itinerari G-57)
L'itinerari G-57 és el que va a partir de la finalització del camí G-56, passa la platja de Sant Pol, i voreja la costa fins arribar a la Cala Jonca, a prop del port de Sant Feliu de Guíxols. Aquest recorregut té una longitud de 2,9 Km, amb un traçat en part planer però altre amb alts i baixos de poca importància, amb una dificultat baixa i que pràcticament es pot fer en uns tres quarts d'hora. Tot i que el recorregut és un cop acaba el camí de ronda nominat com G-56 que ve de la cala Sa Conca i conegut com camí "Josep Ensesa Gubert", a la pràctica s'inicia per la part sud de la platja de Sant Pol, on hi ha també a la dreta la carretera que va a Sant Feliu de Guíxols; el cami es desvia i arriba fins la Cala Jonca a tocar el port de Sant Feliu de Guíxols. Cal esmentar que aquest camí de ronda pertany en la seva totalitat al municipi guixolenc, però des del punt de vista geogràfic, és la continuació del G-56 partit únicament per la platja de Sant Pol que és on administrativament es troben els municipis de Sant Feliu de Guíxols i Castell-Platja d'Aro.
El recorregut és molt agradable i a partir de la platja de Sant Pol va passant part vora mar i part lleugerament més endins sense perdre la visibilitat marítima, per la Cala Maset, la Cala del Peix, els esculls de les Coves, la Punta del Mular, la Cala de l'Ametller, el Puig de les Forques, per arribar finalment a la Cala Jonca, a tocar la part nord del port de Sant Feliu de Guíxols.
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: setembre 2022 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |